Autor: Raquel Riera Baldo

En aquesta segona pràctica he escollit tres objectes al meu abast: un petit test amb un cactus, un gerro gros i un pot de llum amb estrelles. Són tres objectes que decoren el meu estudi i que convinats creen una composició d’altures diferents que crec que dialoguen molt bé entre elles. El pot és una manualitat de decopatch, el gerro era de la meva àvia i el cactus és un regal d’una amiga molt estimada. Junts m’inspiren i m’empoderen per a dur a terme aquest repte. He escollit una ganma de colors blaus que completa la dolçor amb la que em disposo a realitzar el repte, observant els meus estimats objectes els quals seran la meva musa.

 

 

 

 

 

 

 

 

El primer pas ha estat dibuixar el test sense mirar el llenç. La línia l’he feta amb el blau més fosc i la figura centrada. El segon pas ha estat dibuixar el gerro amb el blau clar i la mà esquerra i, finalment, he fet amb blanc trencat la línia del pot de llum sense aixecar el pinzell del llenç.

 

 

Una vegada he agafat distància, he contemplat com els tres objectes es relacionaven i com, per atzar, la composició de l’inies, alçades i volums ha quedat ben equilibrada. Entenia perfectament que l’objecte d’anàlisi de la pràctica era justament defugir de la representació de l’objecte i fixar-se en la relació de les línies per tal de descartar aquelles àrees poc interessants i fer prendre rellevància aquelles zones que voliem mantenir. No obstant, he sucumbit a la temptació de mantenir el bodegó de tonalitats blaves en el qual, pel joc i atzar i sense cap pretenció de res, l’ànima dels meus tres objectes representats hi ha quedat reflectida d’una manera màgica.

No he pogut fer altra cosa que mantenir l’essència del bodegó.

Per aquesta tercera acció, recupero un llenç antic que forma part d’un díptic (és a dir, tinc dos llenços amb la mateixa pintura) que conté tres franges de color en la seva composició.

He iniciat l’acció observant el llenç en les quatre posicions per decidir, finalment, iniciar la intervenció amb la franja fosca al damunt. A continuació adjunto les imatges de les diferents orientacions:

                   

Els colors seleccionats per anar realitzant la intervenció han estat el marró fosc, el blanc i hi he afegit textura amb làmines de pa daurat. Durant el procés, he anat variant l’orientació del quadre, afegint àrees de color i tdescartant-ne d’altres en funció del que anava succeïnt en aquest diàleg entre el quadre i la meva intervenció.

He de dir ue cada vegada m’agrada més l’emprempta que deixa l’espàtula i com juga amb la quantitat i transparència de l’aplicació i superposició de la pintura damunt el llenç.

Per aquesta primera pràctica he recuperat els quaderns d’esbossos realitzats en activitats anteriors i he anat passejant el meu petit marc per a captar composicions i taques interessants. En algunes ocasions m’ha costat destriar allò descartable i allò definitiu, però finalment les composicions que convinaven taques d’acrílic marró, tinta xinesa i jocs d’espàtules són les que més m’han captivat.

Dels tres fragments emmarcats i retallats, he seleccionat per a reproduïr en gran format, el que té més superfície tacada i que convina més superposicions de negre damunt el marró.

   

 

 

 

 

 

He gaudit realitzant aquesta adaptació al gran format encara que hi he hagut d’adaptar, improvitzar la proporció ja que vaig cometre l’error de retallar la mostra en format quadrat sense tenir en compte que la reproducció final hauria de ser en format rectangular. No obstant, ha estat un exercici divertit i enriquidor, han sorgit novament interaccions màgiques entre l’acrilic i la tinta xinesa i el resultat, tot i no ser l’objectiu de la pràctica, ha quedat molt interessant i dinàmic.

                           

Per a reproduïr la mostra en gran format, he utilitzat espàtules grans i pinzells plans de pintor, i he abocat la tinta xina directament del pot al llenç per a que la taca es fixés amb més naturalitat i fluïdesa. Finalment, he completat la peça animant-me a realitzar alguns traços amb el pinzell per afegir caràcter a la composició final i he deixat la meva emprempta a mode de signatura.

                           

Benvolguts qui ho llegiu,

Aquests dies he estat immersa en un viatge pel desconegut, un joc del que en desconeixia les regles. Amb por però il.lusió, m´he anat trobant i en l’error he aprés sobre nous formats, textures i oportunitats. El camí s’inicià vivint un Land Art de la mà d’Anna Mangot, el qual em va remoure emocionalment per dintre. I amb l’anhel de vulguer transmetre tot el que ella aconsegueix evocar en les seves obres, la vaig pendre com a referent.

Al llarg del procés han sorgit idees coherens i incoherents, missatges poètics i voluntat de bellesa. Però deixant de banda la raó i començant-me a embrutar, he anat construïnt un missatge del qual n’estic satisfeta i que m’ha trobat ell a mi. M’hi veig representada i em sorprén peruè en cap cas he sabut ben bé del cert que estaba fent.

El que sí sé és que la història va començar amb reixes metàl·liques i guix de farmàcia, amb nusos i rigidesa, amb aigua i amb les mans ben brutes. I un cop tot sec, molt riure. Un riure immens. Fèia tant que no reia d’aquesta manera! Qui diu que l’art no és divertit?

                  

Més tard, comença l’angoixa de saber que se m’acaba el temps i és aleshores quan reprenc a Anna Mangot i torno a reviure les sensacions del primer dia. Inicio un procés de manipulació d’un instrument que mai havia utilitzat, la tela, en concret la seda sintètica, i m’enamoro de com balla amb les aquarel.les. Flueixo i gaudeixo.

En aquest punt la idea agafa força i forma i la resta, queda descrita en l’explicació de la meva PAC1. Un Repte que m’ha fet pintar per primer cop, amb la llum del sol i el vent.